Fets personals - Fets profesionals
Neix a Barcelona, fill de César Casas i de Narcisa Galobardes.
Tant el seu pare com el seu avi, Gonçal Casas, s'havien dedicat, en algun moment, a la fotografia.
Fa estudis primaris, part d'ells a l'escola Horaciana
Aprèn l’ofici de fotògraf al costat del seu pare i treballa com a aprenent per a altres fotògrafs, un dels quals fou Rafael Areñas.
Per tal d’evitar haver d’incorporar-se al servei militar, marxa a l’Argentina, on hi té un oncle, i més tard a l’Uruguai
Treballa com a ajudant de diversos fotògrafs. Un d‘ells pot ser Foto Chivitate, de Montevideo.
Torna a Barcelona
Treballa per un període indeterminat amb un soci anomenat Font. Tenen l'estudi al carrer Escudillers n.5, 3r 2a i s’anuncien com a Fotos Artísticas Casas y Font.
Es casa amb Maria Formiguera
Neix la seva filla Núria
Exerceix com a fotògraf d’esports per a la diverses publicacions, entre elles les revistes La Jornada Deportiva i L'Esport Català. Ho fa amb la signatura Foto Sport, associat amb Joan Rovira i Girau*.
És corresponsal a Barcelona del diari de Bilbao Excelsior.
Paral·lelament es dedica al retrat. Esportistes i professionals de la cultura i de l'espectacle passen pel seu nou estudi del carrer de Zurbano, núm.3.
La revista D'Ací d'Allà li publica un retrat del boxador Josep Gironès (1925)
Primers treballs publicitaris identificats: suc de raïm Mostelle (1925)
Treballa com a fotoperiodista per a diversos diaris i setmanaris, ara ja d'informació generalista, entre els quals: La Publicitat (1928), Mirador, Diario Oficial de la Exposición Internacional de Barcelona, La Vanguardia, La Rambla, Imatges, Barcelona Gráfica, L'Opinió i D'Ací d'Allà.
Mor el seu soci Joan Rovira (1930). A partir d'aquell moment alterna la signatura de Foto Sport amb la de Foto Casas.
Té com a ajudant Pau Barceló, entre d'altres
Viu els fets del 6 d'octubre des de la seu de l'Ajuntament de Barcelona, on es trobava fent tasques per al Departament de Circulació. És detingut durant un dia
Abandona gairebé l'activitat com a fotoperiodista. Publica ocasionalment a La Vanguardia, La Humanitat i S'Agaró.
Treballa majoritàriament per al Departament de Circulació de l'Ajuntament de Barcelona i per al Patronat de Turisme de Catalunya.
Realitza 6 cartells amb fotomuntatges per al partit Acció Catalana Republicana amb vista a les eleccions municipals de gener de 1934.
Fa un fotomuntatge per a la portada del llibre El fet del dia, de Joan Alavedra (1935), i la portada i les fotografies interiors d'Estampes de l'Uruguay, de Vicenç Bernades (1935)
Fa un extens reportatge sobre Catalunya per a la revista francesa Vu, portada inclosa. Les aparicions en premsa són, però, molt esporàdiques.
Realitza el famós cartell amb un retrat de Francesc Macià i amb la llegenda Catalans! per a la candidatura del Front d'Esquerres per a les eleccions generals.
Aporta fotografies per a diverses publicacions de l'Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola li és incautat l’estudi del carrer de Zurbano. S’instal•la al carrer Bailen n.21 en un magatzem del Patronat de Turisme.
Treballa per al gabinet fotogràfic de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya (primers mesos de 1937) i és nomenat fotògraf del Departament de Cultura, també de la Generalitat (novembre de 1937). També col·labora amb el Comissariat de Propaganda.
Publica a Nova Ibéria, a Economia. Butlletí mensual del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, a Butlletí trimestral del Departament d'Economia i també ho fa en diversos butlletins del Departament d'Economia de la Generalitat de Catalunya, a Meridià i a Moments
Visita el front per fer unes fotografies del general Sebastián Pozas. Pot ser que instal·lés un laboratori a Lleida.
Després d’un bombardeig a Barcelona, trasllada la família a Cabrera de Mar (1938).
És denunciat per un conegut per haver participat en els Fets d'Octubre de 1934, per haver col•laborat amb la Generalitat de Catalunya i per haver fet propaganda per a la causa republicana, entre altres càrrecs. Resta pres al Palau de les Missions entre el 31 d'octubre i el 22 de desembre, sortint en llibertat provisional pendent de judici.
Instal·la l'estudi al carrer de Sant Pere més Alt, 53, en el que havia estat el taller de l'escultor Miquel Paredes, amic de Casas, qui s'exilià a França.
Amb l'ocupació de Barcelona per part de les tropes nacionals, confia a les seves cunyades una maleta amb els negatius més comprometedors. Desats en males condicions en una galeria exterior, es faran malbé.
És jutjat i condemnat a dotze anys i un dia de reclusió. La pena li és commutada per la de dos anys de presó menor. No arriba a ingressar a presó. La detenció, l'espera de judici i l'adveniment del nou règim polític l'afecten profundament. Ja no tornarà a ser el mateix.
Se l'impedeix exercir com a fotoperiodista. A partir d'aquest moment centra el seu treball en encàrrecs per a particulars, fonamentalment de fotografia industrial i retrats.
Il·lustra el llibre de Sebastián Juan Arbó, Cervantes (1945) i participa en un llibre sobre els 25 anys de S'Agaró (1949).
Col•labora amb la revista S'Agaró (1949-1970) i amb la revista Agua, de la companyia Aguas de Barcelona (1966-1970).
Davant la impossibilitat de pujar les escales, deixa l'estudi de Sant Pere més Alt. Queda allà tot el seu fons,conservat per l’escultor Robert Llimós, amb excepció d'una petita selecció de negatius (1969)
Mor a Barcelona a l'edat de 81 anys
Promogut per Joaquim Ventalló, és reinscrit en el Registre Oficial de Periodistes a títol pòstum.
El fons Gabriel Casas ingressa a l’Arxiu Nacional de Catalunya després d’un acord entre Núria Casas i Robert Llimós.
Exposició "Gabriel Casas i Galobardes. Fotògraf avantguardista oblidat", comissariada per Pep Cruanyes, Pepe Encinas i Imma Navarro, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, dins la 8a Primavera Fotogràfica.
Exposició "Gabriel Casas. Fotomuntatges", comissariada per Imma Navarro, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, dins la 11a Primavera Fotogràfica.